Sisè aniversari de l’ocupació de l’Iraq

Avui, 20 de març, es commemora el sisè aniversari d’una de les injustícies més flagrants de la història recent: l’ocupació de l’Iraq.

Amb l’excusa de destruir armes de destrucció massiva, i millorar la qualitat de vida de la població del país, els Estats Units i altres exèrcits es van permetre el luxe de desfer (física, moral, culturalment…) un país. I a hores d’ara, per més que d’Iraq se’n parli poc, no s’ha indemnitzat.

Us deixem aquí el principi d’un article publicat per la Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq, i més a baix el link per a poder llegir-ho complet.

Declaració de la Campanya Estatal contra l’Ocupació i per la Sobirania de l’Iraq (CEOSI i la Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq de Catalunya (PASI).

Per la fi immediata de l’ocupació, en suport de la resistència, per un Iraq sobirà i independent, la condemna dels responsables dels crims de guerra perpetrats a l’Iraq, la reconstrucció del país i el pagament de compensacions d’acord amb la legalitat internacional IraqSolidaridad.

El pròxim dia 20 de març es commemora un nou aniversari, el sisè, de l’inici de la guerra i l’ocupació de l’Iraq, que a dia d’avui continua sense ser qüestionada i davant la mirada impassible dels governs del món, inclosos aquells més progressistes, tant a Orient com a Occident.

Malgrat el canvi de govern a Estats Units, malgrat el vanagloriat augment de la seguretat, a la propaganda sobre la tornada dels refugiats, a la celebració d’unes noves eleccions, aquesta vegada locals, gestionades al seu antull per les autoritats col·laboracionistes, i malgrat la farsa d’un govern tutelat, l’única veritat per al poble iraquià és el tremend sofriment que segueix patint encara a dia d’avui; l’única veritat per al poble iraquià és la impossibilitat de tenir les necessitats bàsiques cobertes, el terror constant als assassinats indiscriminats, els segrests, les redades i els atacs militars contra la població, propiciats tant per les milícies sectàries, encoratjades des del propi govern, com per l’Ocupació, i la divisió sectària de la societat. L’única veritat, finalment, és que la guerra i l’ocupació continuen arrasant l’Iraq i el seu poble i que la violència, lluny de disminuir, ha tornat a sofrir un increment en aquest últim mes de febrer, amb almenys 258 persones mortes, el que suposa un augment de la mortalitat per causes violentes del 35 per cent respecte al mes anterior (al gener de 2009 es van produir 211 víctimes mortals). No cal oblidar que les dades de mort en 2008 són esgarrifoses: 6.772 iraquians assassinats[1].

Continuar llegint…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: