Mesures racistes i xenòfobes: resposta política davant la crisi

El col.lectiu immigrant és un dels que més està patint les conseqüències de la crisi econòmica actual: atur, precarietat, dificultat per regularitzar la seva situació … No obstant això, diverses mesures i declaracions polítiques que estan apareixent en els mitjans últimament culpabilitzen als / les immigrants d’aquesta situació.

Per això, l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA) i l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) denuncien el foment d’aquest clima de racisme i xenofòbia, que pot generar un greu problema de convivència. Davant la greu i prolongada crisi social i econòmica que viu el país es pretén responsabilitzar el col.lectiu immigrant de ser una de les causes i / o agreujants de la mateixa. Però la realitat ens demostra el contrari.

Els immigrants pateixen amb més intensitat les conseqüències de la crisi: proporcionalment registren la major taxa d’atur, són víctimes de la retallada del pressupost destinat a la seva integració, no tenen xarxes de protecció familiar i s’enfronten a condicions més rígides per regularitzar la seva residència. Les estadístiques oficials confirmen que les persones de nacionalitat estrangera empadronades a Espanya sumen 5.700.000, el 12.2% de la població.

Els estrangers, amb o sense papers, que Espanya demandar en les seves èpoques de bonança i que van contribuir al creixement econòmic en els darrers anys, es converteixen ara en el boc expiatori de l’atur i d’altres problemes socials. Sembla esvair el irrefutable argument que és necessari un major nombre de treballadors estrangers per contribuir al creixement demogràfic i assegurar així el manteniment de l’estat de benestar i, especialment, del sistema de pensions. Ja fa dos anys van començar a aparèixer amb força els símptomes de l’actual situació de crisi social i econòmica. Els col.lectius socials apel·lem llavors a la responsabilitat dels agents polítics en el tractament del fenomen migratori.

El context de crisi global que vivim és especialment delicat i propici perquè sorgeixin perillosos brots de racisme i xenofòbia. Malauradament, aquests crides han tingut un escàs ressò. Contínuament s’assenyala, directament o indirectament, a la immigració a Europa ia Espanya com un factor agreujant de la crisi. En aquest context s’emmarquen les reformes legislatives que s’han realitzat en els darrers anys, com la Directiva retorn europea, coneguda com Directiva de la vergonya, o la recent reforma de la Llei d’Estrangeria espanyola. Mesures que restringeixen dràsticament els drets del col.lectiu immigrant. La criminalització de la immigració segueix calant en el debat polític i en el marc normatiu. Recentment s’ha iniciat una espiral de declaracions públiques i propostes polítiques molt alarmants, ja que fomenten el rebuig social cap als nostres conciutadans i conciutadanes immigrants.

Assenyalem breument aquelles de major gravetat:

1. La iniciativa de l’ajuntament de Vic de no empadronar els seus veïns i veïnes d’origen immigrant en situació administrativa irregular, afortunadament paralitzada. Aquest mateix ajuntament ha començat a comunicar a la policia les persones “sospitoses” de no estar regularitzades. Més recentment l’ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres ha decidit denunciar a la policia a aquells estrangers i estrangeres en situació irregular que s’empadronin als seus municipis. L’ajuntament de Torrejón, a Madrid, segueix entestat a dificultar o negar l’empadronament a persones immigrants en situació irregular. Els obstacles per accedir al padró municipal no són exclusius d’aquests ajuntaments, en altres pobles i ciutats espanyoles, sense existir instruccions formals en aquest sentit, proliferen les traves burocràtiques per dificultar l’accés al padró. La impossibilitat d’empadronament té un doble efecte pervers. D’una banda, condemna a milers de persones a la inexistència jurídica i els nega la possibilitat de regularitzar la seva situació. D’altra banda, veta l’accés a drets fonamentals com la sanitat i l’educació. Drets que tant la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya com els tractats internacionals dels quals Espanya és part reconeixen amb caràcter universal. Totes les normes vigents, inclosa la nova Llei d’Estrangeria, reconeixen el dret a l’educació i el dret a la salut de “tothom”, és a dir, amb total independència de la seva nacionalitat i de la seva condició administrativa.

2. Alguns responsables del Partit Popular reclamen una nova reforma de la Llei d’estrangeria que restringeixi encara més els drets fonamentals de les persones estrangeres a Espanya. Els col.lectius socials ja ens vam oposar amb fermesa a l’última reforma, en vigor des de desembre de 2009. La restricció de drets és inversament proporcional a una veritable integració de tots i totes en una societat democràtica avançada. Qualsevol proposta que contradigui aquesta premissa trobarà el nostre frontal rebuig per considerar contrària al principi de dignitat humana, en què se sustenten els drets humans.

3. Diferents líders polítics i socials, així com opinadors mediàtics, ens recorden sovint que no pot caure en el perill del “bonisme” en tractar les qüestions migratòries. No obstant això, reivindicar la plena vigència dels Drets Humans per a totes les persones independentment del seu origen, així com el reconeixement de la condició de ciutadans / es dels nostres veïns / es estrangers / es no suposa un càndid exercici caritatiu de il.lusos fora de la realitat, es tracta d’una exigència derivada del respecte a la dignitat humana, de la lletra i l’esperit d’instruments internacionals, vigents i ratificats per Espanya, i de la jurisprudència nacional i internacional en aquesta matèria.

4. Convergència i Unió reprèn la seva proposta del “carnet per punts” per a immigrants. Reiterem que no pot haver exigències legals específiques per a estrangers un cop es trobin en territori espanyol ni sancions agreujades pel sol fet de ser estranger. El carnet per punts suposaria una discriminació dels ciutadans estrangers respecte als ciutadans nacionals prohibida per la legislació nacional i internacional. Des de CiU s’està reivindicant també el lema “a Catalunya no hi cabem tots”, utilitzat vehement en aquests dies per la Sra Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del Partit Popular a Catalunya. Un exemple més de declaracions que fomenten el racisme i la xenofòbia.

5. Tampoc falta el recurrent discurs de vincular immigració i delinqüència. El Sr Josep González, president de la patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) va declarar no fa molt que “Barcelona ha tingut un flux d’entrada d’immigrants amb les seves problemàtiques i de gent que ha vingut de països que segurament no tenen la ètica que tenim aquí que ha fet que el nivell d’inseguretat hagi pujat “. En aquesta mateixa línia, el Sr Mariano Rajoy, president nacional del Partit Popular, advoca per l’expulsió de persones immigrants que comenten delictes penats amb més de sis mesos de presó. Davant afirmacions com aquestes, hauríem de preguntar-nos què patrons ètics guien la nostra societat, una societat que no reacciona davant aquestes declaracions, és més, les aprova i aplaudeix.

6. Recentment el Sr Xavier García Albiol, líder del Partit Popular a Badalona, al costat de la presidenta de la formació a Catalunya distribuir un fullet de propaganda electoral amb tints racistes i xenòfobs. En el fullet, que assimila immigració i delinqüència, es mostra la fotografia d’una pancarta amb el lema “no volem romanesos” i amb la pregunta “La teva barri és segur?”. Aquests fets constitueixen un nou exemple de l’estratègia seguida per aquesta formació en nombroses ocasions: criminalitzar el col.lectiu de gitanos romanesos a la comunitat. Població que, no oblidem, és tan europea com els francesos o britànics assentats a la costa catalana i, per tant, amb els mateixos drets que aquests. Els col·lectius socials vinculats a la immigració i als drets humans sotasignats denunciem les recents declaracions públiques i propostes polítiques en matèria d’immigració que generen un perillós brou de cultiu procliu al racisme i la xenofòbia.

Davant totes aquestes circumstàncies, ara més que mai, la societat civil ha de continuar exigint responsabilitat a totes les instàncies polítiques, mediàtiques i socials a l’hora de tractar el fenomen migratori. Culpabilitzar, en tot o en part, directament o indirectament a la immigració de la crisi comporta uns greus riscos com la xenofòbia i la fractura social, que poden, al seu torn, crear greus problemes de convivència. Encara estem a temps d’evitar-ho, en cas contrari, una vegada encesa la metxa, les conseqüències són imprevisibles i la degradació del respecte dels drets humans de tots i totes ens afectarà com a individus i com a societat. Entitats adherides Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDHA) Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) Per adherir-se a aquest manifest, enviar un correu electrònic amb el nom de l’entitat i les dades de contacte a manifest@idhc.org

Anuncis

Ies Jornades sobre les Polítiques al Pròxim Orient: els Drets Humans i la Resistència dels Pobles

Gràcies a la col.laboració entre les Associacions Cultura, Pau i Solidaritat de Catalunya i Rubí Solidari amb el Festival Interpueblos, Barcelona acollirà les “I Jornades sobre les Polítiques al Pròxim Orient; els Drets Humans i la Resistència dels Pobles”. Confiem que siguin del vostre interès, i estaríem molt contens de que ens poguessiu acompanyar.

Pati Manning, C. Montalegre, 7 de Barcelona

DIMECRES 16 de desembre de les 18,30 h. a les 20,30h.: “Palestina: l’etern conflicte”
– Dr. Mazen Qumsieh, president del Centre Palestí per l’Apropament dels Pobles.
– Mahmoud Al Alí, sociòleg i membre d’AIDOUN Líban
– Abdul Al Halim Fadlallah, director del Centre per l’Estudi i la Documentació de Beirut
– Raja Deeb, refugiat palestí des de l’any 1948. Doctor en filosofia. Activista pel Dret al Retorn dels refugiats palestins
*Presenta i modera la taula: Rita Marzoa, periodista

DIJOUS 17 de Desembrede les 18,30 h. a les 20,30h. : “Iraq: del desastre a la impunitat”
– Khalem Al Maeni, doctor en Ciències Polítiques. Director del Centre d’Investigacions Socials i Polítiques de Damasc
– Nizar Alsamarrai, advocat. Director de la presidència del govern d’Iraq entre els anys 1981 i 1985. Fins a l’any 2003 ha ocupat diferents alts càrrecs dins del govern iraquià.
– Taha Azeez, clergue sunní. Membre del Front de Lluita i Canvi.
*Presenta i modera la taula: Joan Roura, periodista i escriptor

Hi haurà servei de traducció simultània àrab-castellà. Cal confirmar assistència a l’adreça electrònica: culturaipau@gmail.com

L’amazònia peruana en estat d’insurgència

La Lliga dels Drets dels Pobles és testimoni directe de les mobilitzacions indígenes que exigeixen la derogació de lleis injustes que atempten contra el territori i la dignitat dels pobles amazònics.

El 9 d’abril va començar una vaga general de gran abast a diversos punts de la selva amazònica. Els protagonistes d’aquesta mesura de pressió són indígenes i mestissos de la selva que exigeixen la derogació de determinades lleis que obren les portes encara més a l’explotació forestal i agropecuària i a l’apropiació de les aigües dels seus territoris. Aquestes lleis són un primer pas per a l’expropiació de les seves terres, perquè siguin lliurades en concessió a empreses petroleres, mineres o productores d’agrocombustibles. Les principals accions de protesta han tingut i tenen lloc a Yurimaguas, capital de la Província d’Alto Amazonas, on es va tallar el trànsit fluvial i per carretera i on predominen els pobles shawuis i cocama-cocamilla. Però també els pobles awajún, wampis, quítxues, arabeles, shipibo-conibo, ashaninkes… han blocat altres rius, com ara el Napo, el Pastaza, el Morona… on els darrers dies hi han reprimit amb duresa unitats especials de la policia i l’exèrcit.

En Josep Ramon Giménez, periodista i enviat especial al Perú per la Lliga dels Drets dels Pobles ha viscut de prop els primers dies de vaga i la situació a les comunitats indígenes:

He trepitjat la selva, acompanyat de camperols afectats, fins a les terres atorgades pel govern a un grup empresarial, el Grupo Romero, que ha rebut carta blanca per a explotar la fusta d’un extens territori entre les províncies de Lamas i Alto Amazonas. Les empreses del Grup han arrasat els bosc i ara dedicaran les terres per produir oli de palma per fer biocombustible. De moment van per 20.000 hes. Els camperols m’han ensenyat les seves xacres “expropiades”, de les que molts no tenien títols de propietat, ja que fa 20, 30, 40 anys s’hi van instal·lar, esperonats pel govern d’aleshores. Ells hi van crear pobles i gestionen la selva com sempre ho han fet els indígenes: petits clars al bosc on planten la seva subsistència i que abandonen al cap d’uns anys abans que el sòl no perdi la seva fertilitat. Les grans plantacions de palma, en canvi, malmeten la biodiversitat selvàtica i desertifiquen el sòl.

Aquests camperols que jo vaig conèixer eren després als piquets de Yurimaguas, al costat dels nadius shawuis o chayauites i els cocama-cocamilla, que  pateixen les mateixes injustícies. Mica en mica són desplaçats de les terres que fa milers d’anys els seus avantpassats van ocupar i veuen trepitjats els seus drets, reconeguts pels organismes internacionals, entre els quals l’ONU i l’OIT. Cridaven vells slògans, que nosaltres teníem superats, però que allà són de rabiosa actualitat: “el pueblo unido, jamás será vencido”. I cridaven pels seus drets i la seva dignitat. Però pel govern i la seva política neoliberal tots aquests pobladors no són “productius”, no aporten la seva quota al PIB. Per tant, que cridin el que vulguin. Tampoc no surten les notícies massa més enllà de la selva. Els grans grups de comunicació se’n cuiden prou de silenciar la protesta indígena, doncs també són en mans dels mateixos interessos financers.

Les petites fuites de notícies que parlen de la destrucció de la selva i dels pobles que hi viuen surten de les pàgines web d’associacions indigenistes o de l’Església compromesa, la que divulga cada dia, a través de les seves emissores comunitàries, el missatge de denúncia contra el govern i els grups financers i crida a favor de la dignitat indígena i camperola; l’Església que fa costat a les organitzacions indígenes en les seves reivindicacions, perquè veu clar que si el govern segueix pel camí de menystenir la riquesa dels pobles i de les terres amazòniques al final del recorregut el que quedarà és el genocidi.

He estat a una comunitat quítxua vora el riu Tigre, a dos dies de llanxa ràpida del riu Marañón, el pre-Amazonas, on tota la gent treballa a una petrolera que fa més de 30 anys s’hi va instal·lar. Ja gairebé no queda res de la cultura de la comunitat. Només la llengua entre una majoria. Però la societat comunal s’ha desestructurat. Poc els queda dels seus hàbits comunitaris a les celebracions i a les feines, força han perdut dels seus conceptes morals, de la seva relació familiar i social, dels seus valors identitaris. El diner, que malament n’han assimilat l’ús, s’ha introduït com un virus i ha trencat l’ordre. Ni el saben fer servir per millorar els seus serveis, ni el saben estalviar,… I això no és el pitjor. He parlat amb en Venancio, un home de 34 anys que va perdre el seu pare quan aquest tenia 38 anys, i després se li van morir també 3 germans. Tots del “vómito negro”, la destrucció del fetge per un cocktail d’hepatitis B i metalls pesants del residus de la petrolera. No van ser els únics. Més d’una vintena de nens i adults van córrer el mateix destí… i més de 30 soldats d’un destacament que hi havia prop d’allà també van morir. Tots menjaven peixos contaminats, la proteïna més a l’abast, convertida per la pol·lució petrolera en un verí mortal. A la vessant d’un afluent del Tigre, el riu Corrientes, després d’un seguit de morts es va aconseguir unes anàlisis oficials de la població riberenca i van donar positiu de plom i cadmi a la sang.

Tot això he vist i m’han contat… i més. Però el que tinc clar és que cal alçar la veu contra la concepció neoliberal d’un govern que, amb l’excusa de que la selva és de tots els peruans, no només dels indígenes, diu que aquest territori ha de produir pel bé del país. Si no produeix, diu, ¿per a què serveix? No se n’adona –i si se n’adona no ho vol admetre- que la selva amazònica és el que és, precisament perquè hi han viscut els pobles indígenes, gestionant-la com l’han gestionat. De l’única manera possible per a que no es malmetés. De la manera que, no els peruans només, no, si no tot el Planeta se n’ha beneficiat. Perquè la selva amazònica és al Perú, i al Brasil, i a bocins d’Equador, Colòmbia, Veneçuela, Bolívia,… però la selva amazònica és patrimoni de la humanitat. Si s’ha de fer alguna cosa per a compensar l’Estat peruà, que la comunitat internacional es posi les piles, però que no ho paguin els pobles indígenes i de retruc, el Planeta sencer”.

Asamblea permanente de los Derechos Humanos de Bolivia

El terrorismo es un atentado a los derechos humanos

Las Organizaciones históricas, Redes e Instituciones de Derechos Humanos de Bolivia, ante las acciones de terrorismo y la forzada aparición de organismos apócrifos como el “Consejo Nacional de Defensa de Derechos Humanos”, “Uno America”, “Humans Rigth Foundation (Bolivia)”, expresan lo siguiente:

1. La presencia de sicarios que realizan acciones de violencia como atentados dinamiteros, explosiones en viviendas de líderes políticos y religiosos, amenazas a través de mensajes y llamadas telefónicas e intentos de asesinato a través del método del “terror” sobre la población; no son otra cosa que la implementación de un plan de organizaciones radicales de extrema derecha que buscan  la división de Bolivia, vulnerando nuestra CPE que en su art. 124 que tipifica estas acciones como traición a la patria e infringiendo la Convención Interamericana  contra el Terrorismo que expresa…. “Reconociendo la amenaza que el terrorismo representa para los valores democráticos y para la paz y la seguridad internacionales y que es causa de profunda preocupación para todos los Estados Miembros…; Considerando que el terrorismo constituye un grave fenómeno delictivo que preocupa profundamente a todos los Estados Miembros, impide el goce de los derechos humanos y las libertades fundamentales, amenaza la seguridad de los Estados, desestabilizando y socavando las bases de la toda la sociedad, y afecta seriamente el desarrollo económico y social de los Estados de la región”….

2. A partir de estos sucesos, llama la atención la aparición de pseudo  coaliciones y supuestas  organizaciones de derechos humanos, financiadas por  conocidos organismos internacionales, que en franco abuso de la doctrina de DDHH, buscan tender una cortina de humo sobre las investigaciones que se vienen desarrollando. Se pretende distraer la atención y no permitir el esclarecimiento de la verdad y el involucramiento de autores intelectuales y financiadores de esos intentos separatistas. Las oscuras intenciones de inventar organismos de DDHH, quedaron develadas con la vinculación del responsable de la llamada “Humans Rigth Foundatión” en Bolivia,  el señor Hugo Achá, en los trajines terroristas del grupo croata dirigido por Rózsa Flores.

3. Condenamos y lamentamos los excesos durante las detenciones, el uso exagerado e innecesario de la fuerza con los implicados en terrorismo, dando lugar precisamente,  a  ensombrecer la lucha contra cualquier intento de dividir nuestro país. Así lo hizo público por ejemplo la APDHB y otras organizaciones de Derechos Humanos.

4. El pueblo boliviano, conoce que los sectores reaccionarios realizaron esfuerzos por criminalizar la protesta social, llamando también “terroristas” a los movimientos sociales y organizaciones populares que se movilizan por mejores condiciones de vida para el pueblo, luchas que dejaron mártires como Luis Espinal, Marcelo Quiroga, y tantos otros, quienes fueron detenidos, torturados y asesinados no sólo durante las dictaduras sino también en democracia; por ello es importante diferenciar las legitimas luchas sociales del pueblo boliviano con la acción aislada de sicarios que tiene el apoyo político y económico de las fuerzas reaccionarias que buscan el separatismo.

5. Las organizaciones de DDHH, rechazamos la utilización del discurso de los derechos humanos, por parte de estos grupos irregulares y denunciamos la existencia de un plan para intentar acallar la voz de los legítimos defensores y defensoras de derechos humanos. Hacemos un llamado a los medios de comunicación y a la población en su conjunto a no dejarse llevar por el discurso distraccionista de estos organismos que en las investigaciones ya se ha develando sus vínculos con los sicarios.

6. Hacemos un llamado también a los organismos gubernamentales y policiales para que se apeguen al estricto respeto de los derechos humanos individuales y colectivos durante el proceso de las investigaciones, respetando el debido proceso y la normativa internacional de DDHH suscrita por nuestro estado.

7. Por último, las organizaciones de derechos humanos nos alineamos en la defensa de la patria y de la unidad del país; reivindicamos la vocación democrática del pueblo boliviano y de la CPE que plantea en su art. 10  la definición del país como un Estado pacifista que promueve la cultura  y el derecho a la paz y el respeto pleno de los derechos humanos.

La Paz, 8 de Mayo de 2009

Asamblea Permanente de los Derechos Humanos de Bolivia APDHB
Asociación de Familiares de Detenidos Desaparecidos y Mártires por la Liberación Nacional ASOFAMD
Capítulo Boliviano de Derechos Humanos Democracia y Desarrollo CBDHDD
Colectivo Otras Voces- Chuquisaca
Comité Interinstitucional de Derechos Humanos de Cochabamba
Coordinadora Contra la Impunidad
Red Nacional contra el Racismo
Asociación de Instituciones de Promoción y Educación AIPE
Centro de Documentación e Información Bolivia CEDIB
Centro de Estudios Jurídicos e Investigación Social – CEJIS La Paz
Centro de Educación Popular Qhana
Instituto Politécnico Tomas Katari IPTK
Café Semilla Juvenil
Asociación Civil de Desarrollo Social y Promoción Cultural ADESPROC LIBERTAD
Promoción Integral de la Mujer y la Infancia INFANTE
Equipo de Comunicación Alternativa con Mujeres ECAM TARIJA
Comité Impulsor de la Vivienda La Paz
Consorcio Boliviano de Juventudes CONBOJUV
PRODIS
PSINERGIA
Centro de Estudios y Apoyo al Desarrollo CEADL  El Alto
Centro de Información  y Desarrollo de la Mujer CIDEM
CASA DE LA MUJER Santa Cruz
Red de Mujeres Líderes de Barrios de Bolivia
Federación Nacional de Trabajadoras del Hogar FENATROAHOB
Escuela de Formación de Mujeres Indígenas y Campesinas Líderes “Nicolasa Noza de Cuvene”
Tijaraipa- Beni