COMUNICADO DEL IDHC SOBRE EL ATAQUE ISRAELÍ CONTRA LA FLOTA DE AYUDA HUMANITARIA

Frente al ataque por parte del ejército israelí contra los miembros de la flota de ayuda humanitaria en misión pacífica de resistencia civil, que pretendía romper el bloqueo a Gaza, el IDHC denuncia y condena las graves violaciones del Derecho internacional de los derechos humanos y del Derecho internacional humanitario que una vez más ha cometido y ha ordenado cometer el gobierno israelí.

Mas allá de que el abordaje se haya cometido en aguas internacionales o dentro del espacio marítimo palestino controlado por Israel, el uso desproporcionado de la fuerza armada contra la población civil, interna o internacional, supone una flagrante violación del Derecho internacional.

El IDHC insta a un claro pronunciamiento de las autoridades políticas internacionales, del Estado español y de Cataluña contra este nuevo menosprecio de las autoridades israelíes al principio de respeto de la dignidad humana. Recordemos que el silencio equivale a complicidad.

Esperemos que nuestros políticos estén a la altura de los valores de la dignidad humana y condenen esta situación que ha costado la vida a activistas internacionales y ha ocasionado un gran número de heridos, y que no se queden en silencio como ha ocurrido durante la Operación Plomo Fundido, en la que murieron más de 1.300 palestinos.

Barcelona, 31 de mayo de 2010.

Anuncis

“Per fi, el desarmament”

Aquesta fantàstica i emocionant frase dóna títola un comunicat del Fòrum UBUNTU.  Sembla una mica llarg, però us recomanem que el llegiu i el compartiu. Si més no, és un pas més endavant.

També hi podeu accedir aquí.

POR FIN, EL DESARME

Al final de la década de los 80, los acuerdos de Reykiavik, el fin de la guerra fría y la caída del muro de Berlín permitían augurar que la amenaza nuclear y la carrera armamentística darían, progresivamente un paso hacia un replanteamiento de las estrategias bélicas y, por tanto, de las armas necesarias para hacer frente a la nueva naturaleza de los conflictos, dejando un amplio margen para “los dividendos de la paz”, que permitirían iniciar una nueva era, con unas Naciones Unidas renovadas, dotadas de los recursos humanos, financieros y técnicos apropiados.

Pero no fue así. Bien al contrario, la “globalización” sustituyó los valores democráticos por las leyes del mercado y los países más prósperos del planeta (G-7, G-8…) marginaron al Sistema de las Naciones Unidas, hasta el punto de situar a la Organización Mundial del Comercio fuera de su ámbito.

El resultado ha sido un fracaso estrepitoso en la economía y –por la “avaricia e irresponsabilidad”, utilizando palabras del Presidente Obama, de los grandes consorcios financieros el mundo en su conjunto se ha visto abocado a una crisis multidimensional (social, económica, medioambiental, alimenticia, democrática, ética), con unas inversiones militares que superan los 3 mil millones de dólares al día, al tiempo que mueren de hambre y abandono 70 mil personas aproximadamente, de ellas la mitad niños de menos de 5 años.

El último periodo de la administración Bush –invasión de Irak, propuesta de los escudos antimisiles, etc.– ha conducido a un repunte cada día mayor del gasto en armamento, mientras la pobreza y el hambre de miles de millones de seres humanos se acrecentaba.

Por todo cuanto antecede,

Habiendo observado con perplejidad e indignación el “rescate” de las instituciones financieras con centenares de miles de millones de dólares, cuando las arcas de los Objetivos del Milenio permanecen semivacías,

Queremos manifestar nuestro apoyo al Presidente Obama por:

1) Tomar el liderazgo del desarme nuclear, como manifestó inesperadamente en su visita a Europa, concretamente en la ciudad de Praga, y ha tenido ocasión de ratificar presidiendo la sesión del Consejo de Seguridad del 24 de septiembre de 2009 en la que se adoptó unánimemente la reducción de los arsenales nucleares, lo que podría traducirse en un auténtico punto de inflexión sobre uno de los desafíos más relevantes de nuestro tiempo.

2) Haber decidido cancelar el programa de escudos antimisiles que la administración norteamericana había previsto instalar en Europa. Esta iniciativa permite abrir nuevos marcos de diálogo que deben constituir el contexto para el análisis y la resolución de los conflictos internacionales.

3) Iniciar, con instrucciones precisas al Secretario de Defensa R. Gates, una nueva política de defensa, que sustituya, al menos parcialmente, las armas convencionales (aviones, submarinos, tanques, etc.) por las que puedan no sólo hacer frente a las amenazas de hoy sino evitarlas, detectándolas a tiempo.

Manifestamos así mismo, la urgente necesidad de:

i) Confiar la seguridad internacional a las Naciones Unidas, con todas las medidas que se requieran para la rápida y eficaz actuación de los cascos azules.

ii) Revisar con apremio las obligaciones contractuales de las alianzas militares existentes, para reducir las
adquisiciones de artificios bélicos propios de confrontaciones “tradicionales”, que están activando recientemente el “mercado armamentístico” tanto en América Latina como en los países del Este.

iii) Con los fondos que se liberen de las desmesuradas inversiones actuales en gastos militares, reactivar la cooperación internacional de tal modo que sustituya una economía basada en buena parte en la guerra por una economía que permita un desarrollo global sostenible (energías renovables, producción de alimentos, almacenamiento, conducción y producción de agua, salud, transporte, vivienda…).

iv) Hacemos un llamamiento para fortalecer las iniciativas existentes para el desarme a escala mundial y, muy especialmente, para la preparación de la Conferencia del Tratado de No Proliferación Nuclear, que debe tener lugar la próxima primavera de 2010.

v) Así mismo, abogamos para que se establezcan con urgencia los mecanismos adecuados para la resolución de conflictos que, bajo los criterios y los mecanismos de seguimiento, control y rendición de cuentas necesarios y con la participación de todos los actores implicados, permita a las Naciones Unidas establecer los objetivos y las prioridades internacionales y desarrollar los programas para alcanzarlos.

Madrid, 1 de octubre de 2009

Espanya no compleix la nova llei de comerç d’armes

És un tema per, com a mínim, reflexionar. La distància entre les paraules i la realitat. L’estructura en la qual està basada la injustícia. La pregunta és: aquesta és la nova doplomàcia?

Per pensar-hi, aquí teniu un article de la Fundació per la Pau.

El Govern central va autoritzar, durant el primer semestre de 2008, la venda de material de defensa a Israel, Colòmbia, la Xina, el Marroc i el Pakistan, entre altres destinacions preocupants
Madrid / Barcelona. Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i la Fundació per la Pau denuncien que Espanya continua exportant armes a destinacions preocupants, després d’analitzar les estadístiques oficials sobre el comerç exterior de material de defensa i de doble ús del primer semestre de 2008. Aquestes xifres són les primeres que es publiquen després de l’entrada en vigor, el 2008 de la nova llei sobre venda d’armes.
Les organitzacions demanen a la Secretaria d’Estat de Comerç que, en la seva compareixença de demà davant el Congrés, aclareixi per què Espanya continua venent material de defensa a països on no hi ha garanties que no sigui utilitzat per a violacions de drets humans o repressió interna.
En el seu article 8, la llei espanyola estableix que no s’autoritzaran exportacions d’armes quan existeixin indicis racionals que aquestes es poden fer servir en accions que pertorbin la pau, la seguretat i els drets humans. “És alarmant que, tot i el que marca la llei, Espanya exporti armes a Colòmbia, Israel, el Marroc i el Pakistan, entre altres llocs. En definitiva, a països on hi ha risc que les armes contribueixin a violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari”, assenyala Mónica Costa, portaveu d’Amnistia Internacional.
Les organitzacions insisteixen que el Govern espanyol ha d’oferir informació detallada sobre els criteris utilitzats per autoritzar exportacions a països en els quals hi ha conflictes armats o situacions de violència extrema. A més, ha d’aclarir quins informes d’institucions internacionals o ONG sobre la situació de drets humans en aquests països ha utilitzat per valorar la situació. El Congrés dels Diputats ha d’exigir al Govern informació exhaustiva en referència a això.
La nova legislació permet conèixer la naturalesa pública o privada dels usuaris finals de les armes espanyoles i la informació sobre el nombre de denegacions efectuades. No obstant això, es continuen desconeixent les causes precises que han motivat aquestes denegacions.
Les darreres dades oficials tampoc reflecteixen les característiques exactes del material exportat i l’ús final dels productes. “Aquesta falta de transparència en el tipus exacte d’armament transferit dificulta el seguiment i el control parlamentari de les exportacions d’armes a llocs on no hi ha garanties que no fomentaran conflictes armats, violacions de drets humans o tindran un impacte negatiu en el desenvolupament sostenible dels pobles”, afirma Francisco Yermo, portaveu d’Intermón Oxfam.

Armes de caça i tir esportiu
Un pas positiu en referència a anys anteriors, és el control al qual ara són sotmeses les armes de caça i tir esportiu i les seves municions, una reivindicació històrica de les ONG recollida en l’esmentada llei i que, per primera vegada, queda reflectida en les estadístiques oficials. Segons les estadístiques, en els primers sis mesos de 2008 es van realitzar operacions per valor de 11,5 milions d’euros. La partida més important va anar A Ghana (gairebé 1, 3 milions d’euros).
“Tot i que, sens dubte, el control d’aquest tipus de material és un avanç important, el Govern central ha d’explicar quines mesures ha pres per garantir que aquestes armes no acaben en mans equivocades i reforçar el seu control quan sigui necessari. Ghana és un país situat en una zona de gran inestabilitat, amb diversos països al seu voltant en situació de conflicte o post conflicte”, assegura Eugeni Barquero, portaveu de la Fundació per la Pau.
És important que el Congrés no doni suport a mesures per a “relaxar” el control d’aquest tipus d’armes. Aquesta petició és encara més pertinent després que el passat estiu, la Secretaria d’Estat de Comerç admetés en el Congrés dels Diputats que la destinació final d’aquestes armes no era necessàriament Ghana i va apuntar a Nigèria, un país amb greus conflictes socials i armats.

Vendes de material de defensa a Israel per valor de 1,5 milions d’euros…
Espanya va vendre durant el primer semestre de 2008 material de defensa a Israel per valor de 1,5 milions d’euros. El 95% d’aquest material es va destinar a les forces armades israelianes. Segons les estadístiques oficials, es tracta d’armes amb canó d’ànima llisa i un calibre inferior a 20 mil·límetres. Entre elles, revòlvers, fusells i metralladores. També es van exportar a Israel equips de formació d’imatge i de contramesura; i es van autoritzar noves vendes per valor de 157.000 euros.
El Govern ha mirat de donar explicacions sobre l’ús final d’aquestes ventes. Tot i que el fet que es doni més informació és un avenç, aquestes dades s’haurien de reflexar en les estadístiques oficials del Govern per eliminar dubtes sobre quins productes, el seu ús final i amb quines garanties s’ha venut a Israel. “En qualsevol cas, donada la inestable situació a Gaza i amb serioses denúncies que apunten a crims de guerra pel que va passar abans de l’alto el foc, l’última cosa que fa falta a la zona són més armes. No es poden autoritzar exportacions que contribueixin directament o indirecta a exacerbar el conflicte a la zona i a cometre violacions dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari”, diu Costa.

… i de 110 milions d’euros a Colòmbia
Espanya va autoritzar transferències d’armes a Colòmbia per valor de 110 milions d’euros. El tipus de material exportat és el pertanyent a la categoria 10, aeronaus. “Colòmbia viu sotmès des de fa més de quatre dècades en un conflicte armat en el qual totes les parts cometen greus violacions dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari. Per això, s’han d’aturar totes les exportacions de material de defensa a les Forces Armades colombianes fins que s’hagin aplicat plenament les recomanacions formulades per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets humans”, conclou Mabel González de Greenpeace.

Dades i xifres d’exportacions a destinacions preocupants, exceptuant Israel i Colòmbia
• Les exportacions espanyoles de material de defensa que es van realitzar en el primer semestre de 2008 van rondar els 250 milions d’euros.
• Un 74% d’aquestes (184 milions) es van destinar a països de la UE i de l’OTAN. La quantitat suposa una disminució del 63% respecte a les del primer semestre de l’any 2007 (678 milions d’euros).
• El Marroc va comprar material englobat en la categoria 6 (vehicles militars) per 47,7 milions d’euros. Aquest país viu immers en un llarg conflicte intern no resolt i té acusacions de violacions dels drets humans al Sàhara Occidental.
• Espanya va vendre al Pakistan material de la categoria 6 (vehicles terrens) i 4 (bombes, torpedes, coets i míssils) per valor de 199 mil euros. El Pakistan és un país amb una greu inestabilitat interna i en el qual les operacions de les forces de seguretat i les activitats dels extremistes han provocat el desplaçament intern massiu de centenars de milers de persones, a més de la pèrdua de moltes vides de civils en els últims anys.
• El Govern també ha transferit material de defensa a Algèria (690 mil euros) a Indonèsia (més de 2 milions d’euros). També es van autoritzar vendes a Sri Lanka (138 mil euros) i Aràbia Saudita (més de 2 milions d’euros) ).
• Espanya va exportar més de 795.000 euros en material policial i de seguretat a Bolívia i Cuba. A més, es van autoritzar vendes a Veneçuela.
• Els principals destinataris de material de doble ús, és a dir, que pot ser utilitzat amb fins civils i militars, van ser Iran (amb més de 36 milions d’euros) i Xina (amb 12 milions d’euros).

La pau és un dret humà

Probablement PAU és una de les paraules més devaluades del nostre diccionari. Són pocs els pacifistes convençuts. Tot i això (o precisament per això, mai se sap), el 30 de gener es commemora el Dia de la No-Violènica i la Pau.

Són molts els actes que es duran a terme, el mateix dia 30 i també abans i després. Us anirem explicant els més interessants que trobem a les diferents agendes. De moment, us convidem a la conferència “El dret humà a la pau. La pau és un dret humà”, que presentarà Carlos Villán, president de l’Associació Espanyola per al dret Internacional dels Drets Humans. Tindrà lloc dimarts 27 de gener, a partir de les 18 hores, al carrer Tàpies, 1-3 de Barcelona.

L’acte servirà també per presentar la Xarxa Catalana pel reconeixement del Dret Humà a la Pau. Podeu saber-ne més sobre ell seguit aquest link.